Primer de tot, es començarà analitzant les dades amb que es treballa de forma global. Això implica identificar en primer instància de quantes subvencions s'està parlant a l'any i de quin tipus són aquestes.
Amb aquest gràfic, es preten analitzar si el nombre de sol·licituds rebudes ha augmentat al llarg dels anys. Es diferenciarà entre si aquestes són directes o concurrents. D'altra banda, també preten comparar si el nombre de sol·licituds rebudes en front a les finalment atorgades al llarg d'aquests anys ha seguit una política estable.
Aquesta primera visualització dona una informació general sobre quantes sol·licituds s'ha demanat a l'IRL al llarg dels anys i quantes se n'ha acabat atorgant. Així mateix, també informa sobre si aquestes eren concurrents o directes gràcies a un gràfic de línies sobreposat amb un gràfic de barres.
En concret, l'eix X mostra els anys durant els quals s'ha estat atorgant les subvencions (des del 2003 fins a l'actualitat, 2022), mentre l'eix Y codifica el nombre de sol·licituds. D'altra banda, la línia blava fa referència al nombre de sol·licituds demanades i la taronja al nombre de sol·icituds atorgades. Així mateix, les barres blau fosc indiquen les subvencions concurrents mentre les blau clar les directes. Finalment, per ajudar a saber la proporció de subvencions atorgades/no atorgades de tipus directe/concurrent, s'ha incorporat un tick taronja a cada any. Aquest, mostra quantes subvencions concurrents es van acabar atorgant respectes les sol·licitades.
A l'avaluar el gràfic es nota clarament com els anys de 2008 a 2012, que són els anys durant els quals hi va haver una major nombre de subvencions de competència competitiva, són els anys amb major nombre de sol·licituds demanades i al mateix temps atorgades. Tanmateix, aquests són també els anys amb una major diferència entre el nombre de sol·licituds atorgades i demanades, el qual es pot comprendre fàcilment pel fet que rarament les sol·licituds directes són denegades mentre les concurrents ho són en varies ocasions. A més a més, el fet que el tick taronja d'aquests anys es trobi aproximadament pel mig de les barres de color blau fosc indica clarament que va ser culpa d'aquestes la diferència en nombre entre les dues categories.
D'altra banda, pel que fa als anys en que només s'ha estat atorgant subvencions directes, l'any 2014 és el que va mostrar una major nombre de sol·licituds demanades i atorgades seguit molt d'aprop pel 2019. Finalment comentar que l'any 2022 conté valors encara molt petits perquè aquest encara no s'ha acabat i per tant no s'han sol·licitat totes les subvencions. A més a més, cap de les demanades ha estat encara atorgada raó per la qual la línia taronja desapareix l'any 2021.
En aquest cas es vol analitzar les diferències que existeixen entre els diferents imports de les subvencions atorgades. En concret, s'analitzaran els valors dels imports sol·licitats, subvencionables i atorgats, però en cap cas els justificats.
L'objectiu d'aquesta gràfica és veure l'import mig (eix Y) que s'ha atorgat a les diferents sol·licituds en funció dels anys (eix X). A més a més, s'ha volgut comparar aquest import amb els inicialment sol·licitats i els subvencionables, distingits entre ells amb el color de les línies. Tanmateix, és cert que al ser la majoria de les sol·licituds directes, l'import sol·licitat és pràcticament sempre el mateix que l'atorgat i per tant que el subvencionable.
També, les línies discontinues horitzontals que es mostren als 8.800€ aproximadament (tant taronja com blava), indiquen la mitjana dels imports mitjans per subvenció en la història del Llull. A més a més, a l'hora d'avaluar la visualització destaca la tendència decreixent dels anys 2007 a 2009. Aquesta es pot principalment explicar degut a la introducció de les subvencions de concurrència. És a dir, a les sol·licituds de concurrència en general se'ls va atorgar un nombre de diners menor que a les directes, fent baixar la mitjana general dels anys. Aquesta tendència decreixent aquests anys també es podria en certa manera explicar degut a la crisi financera mundial del 2008.
A continuació, s'ha realitzat una gràfica molt similar però en aquest cas mostrant el valor total dels imports atorgats per any que ajudarà a concretar si realment la crisi esmentada va tenir algun efecte sobre els diners atorgats o si la baixada en la mitjana simplement va ser degut a l'entrada de les subvencions concurrents. Tanmateix, abans de passar a la següent gràfica comentar el clar augment que s'ha donat en l'import mig per subvenció en els últims anys.
Amb aquesta nova gràfica es pot veure que mentre el tractament de sol·licituds va començar el 2003, no va ser fins el 2005 l'any en que aquestes van guanyar popularitat o van ser introduïdes a la base de dades. Un cop comentat amb els usuari interns de l'IRL s'arriba a la conclusió que tots dos factors van afectar però que el significatiu augment vist del 2004 al 2005 és principalment degut a l'inici de la correcte digitalització dels expedients.
D'altra banda, es pot completament afirmar a diferència de amb la gràfica anterior que la crisi del 2008 no va afectar. No obstant això, sí que hi ha la possibilitat de que la segona crisi del segle XXI, la de l'any 2012 afectés als diners atorgats per subvenció al veure la gran disminució que es va donar de l'any 2011 al 2012. Tanmateix, aquesta podria ser no només deguda a aquesta crisi sinó també a la desaparició de les múltiples subvencions concurrents atorgades fins al moment. En tot cas, l'IRL no va superar aquest pic inferior de diners totals atorgats per any fins el 2016. Així mateix, no es pot dir que hagin notat que el COVID ha existit pel que fa als diners totals atorgats anualment en l'àrea de llengua.
Altre cop l'anàlisi d'aquesta secció es troba centrada en els imports i més concretament en l'import atorgat de les subvencions atorgades, tanmateix, ara es vol saber com afecta el país de l'empresa o l'usuari sol·licitant en aquest.
Amb aquesta gràfica s'està mostrant a on pertanyen les entitats/persones a les que se’ls ha atorgat una mitjana d’import més alt per subvenció (eix Y). Així doncs, amb l’eix X representem els diferents països mentre la línia vermella horitzontal mostra la mitjana de tots els imports atorgats.
A primera vista es veu que els usuaris/entitats que reben més diners per subvenció són de Canadà seguits d’aprop per aquells que viuen a Israel i Eslovènia. D’altra banda, es nota que Espanya es troba pràcticament en la mitja, el qual crida l’atenció ja que en les altres àrees això no era així. Aquest fet es podria explicar perquè en general dins l'àrea de llengua no s’atorguen diners a un festival en concret o una persona, sinó a universitats, és a dir, entitats grans. També crida l’atenció que Suïssa es troba per sota de la mitja, el qual és estrany degut a l’elevat nivell monetari del país.
Tot seguit, s’ha realitzat altre cop la mateixa gràfica però mostrant la suma de tots els imports atorgats per països.
Abans de començar la descripció d’aquesta nova gràfica fer notar que l’eix Y es troba en escala logarítmica. Els imports totals dels diferents països eren massa diferents entre ells (sobretot el d’Espanya), el qual feia que aquells països que havien rebut subvencions amb menor valor no es poguessin veure correctament. Com mencionat anteriorment, el problema ha estat arreglat utilitzant l’escala logarítmica per a l’eix vertical.
Aquest cop es pot observar que tot i que Espanya es trobava només en la mitja de la gràfica anterior és el país que ha rebut més diners en total. Això té molt sentit principalment perquè el Llull es troba localitzat a Catalunya, Espanya. També es pot explicar perquè la majoria de professors que demanen subvencions de mobilitat (una de les altres línies importants de l’àrea a part de la línia que subvenciona a les universitats) són d’Espanya.
Finalment comentar que no estranya veure que França, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units d’Amèrica siguin els altres països amb un import atorgat major. Aquest cop es pot explicar degut a que com mencionat varis cops al llarg del projecte el Llull té enviats especials a les ciutats principals d’aquests països el qual fa augmentar la popularitat.
Durant aquesta secció es preten analitzar quina acaba sent la resolució de les sol·licituds rebudes al cap dels anys sabent que l'estat més comú així com també el més desitjat és l'atorgat.
L’objectiu principal d’aquestes gràfiques és observar el percentatge d’atorgaments anuals. A més a més, també serviran per a saber quins han estat els altres estats (situacions) més recurrents al llarg dels anys. Amb aquest propòsit, s’ha utilitzat altre cop l’eix horitzontal per a mostrar els anys mentre l’eix vertical mostra el percentatge. En la gràfica de l’esquerra es pot veure amb taronja les subvencions atorgades mentre amb verd es mostren totes les altres possibles situacions. Aquestes es poden observar de forma més concreta en el gràfic de la dreta, que és un zoom de la part verda del de l’esquerra.
Al tractar-se de l’àrea de llengua i ser la majoria de subvencions directes, el percentatge d’atorgaments és molt alt, només disminuint en els cassos on hi ha hagut alguna subvenció concurrent (segons es pot veure en el primer gràfic mostrat d’aquesta secció). Aquestes conclusions es pot treure a partir del reconeixement del gràfic de l'esquerra.
D’altra banda, si es fixa l'atenció en el gràfic de la dreta en primer moment es nota que aquest és més estret. Aquest fet és degut a la no existència dels anys 2013, 2016 i 2017 en aquesta. Això vol dir que aquests anys hi va haver un 100% d'atorgaments. Seguidament, el segon fet destacable és que els anys 2014, 2015, 2018 i 2022 són tots ells d’un mateix color. El lila del 2022 es pot explicar perquè en el moment en que es van extreure les dades ja s’havia fet la primera ronda de sol·licituds però encara no havien estat processades i per tant totes elles es trobaven en estat pendent. Fent referència ara als altres 3 cassos cal tenir en compte que s'està mostrant un percentatge dins les sol·licituds no atorgades i per tant aquest 100% de revocacions del 2014, per exemple, pot ser degut a 1 única subvenció.
Al voler conèixer amb precisió exacte de quantes sol·licituds s'està parlant l’àrea va voler graficar aquesta mateixa informació en comptes de amb percentatges, amb nombres absoluts, com es mostra a continuació. Abans però, s'acabarà la descripció d’aquesta gràfica fent notar la desaparició de l’estat “Denegada” a partir de l’any 2012.
Amb aquesta gràfica es poden confirmar les suposicions fetes anteriorment. És a dir, que el 2014 no és que hi haguessin moltes revocacions, sinó que només hi va haver 1 subvenció no atorgada, i aquesta va ser revocada. La mateixa situació s’observa per als anys 2015 i 2018 en el cas d’estat “Desistit”, però amb 2 subvencions en comptes d’1. Finalment, fer notar que podria semblar que a partir del 2012 es van començar a gestionar millor les subvencions. Tanmateix, tot i que la raó mencionada anteriorment també es podria haver donat, el descens de subvencions no atorgades ve donat principalment per la desaparició de subvencions de tipus concurrent l'any 2012.
Dins d'aquesta subsecció es preten analitzar més profundament l'estat "Atorgada/revocada" al ser la resolució de les subvencions que es vol evitar per sobre de tot.
Com en totes les àrees, s’ha demanat que es realitzés un anàlisi més profund de les subvencions que havien estat revocades, mostrant, entre d'altres, a quines línies (color) s’havien donat aquestes. Per tal de complir l’objectiu, s’ha continuat utilitzant l’eix X per a mostrar els anys i l’eix Y per a mostrar els percentatges, tanmateix, en aquest cas s’ha canviat a un gràfic de línies per a mostrar millor l’evolució temporal, mentre els punts només es mostren en aquells anys on realment hi ha hagut revocacions. Com a observació general, es nota que totes les revocacions es van donar fa anys a excepció d’un aproximadament 1% en el “Programa d’ajuts a la docència” i per tant no cal preocupar-se.
Finalment pel que fa a aquesta secció inicial d'informació general de les subvencions, s'ha volgut analitzar quantes subvencions es reben en paper i telemàticament anualment. A més a més, s'ha separat la informació segons si la sol·licitud és realitzada per una entitat o una persona física.
L’Institut Ramon Llull ofereix dues maneres per a presentar les sol·licituds de les subvencions: telemàticament (online) i en paper (presencialment). El seu objectiu és que cada cop es facin més sol·licituds de forma telemàtica, de fet, és obligatori que les sol·licituds de persones jurídiques es realitzin telemàticament des del 2016 - 2017. Amb l’objectiu d’analitzar aquest fet s’ha realitzat dos gràfics de barres on el color indica el tipus amb que s’ha realitzat la sol·licitud, l’eix X l’any i l’Y el percentatge de sol·licituds. S’ha realitzat una gràfica per a les persones físiques i una per a jurídiques de forma separada per la raó mencionada anteriorment.
Es nota clarament com sobretot a partir del 2017 el percentatge de sol·licituds presentades de forma telemàtica predomina, sobretot en el cas de les persones jurídiques. No obstant això, en el cas de les físiques el percentatge de sol·licituds presentades online disminueix des de 2019, fet que precisament es vol evitar, notant doncs que alguna cosa s’hauria de canviar en la gestió per a millorar-ho. Finalment, es confirma que les subvencions realitzades en paper per a persones jurídiques a partir de l’any 2018 fan referència a entitats especials ja controlades.
Per a ordenar la informació l'Institut Ramon Llull va decidir separar des dels inicis de les subvencions les sol·licituds en diferents línies. Així doncs, entre d'altres, si una subvenció fa referència a cobrir els gastos acadèmics dels estudiants es trobarà dins de "Beques per a estudiants", mentre si l'objectiu d'aquesta és continuar amb el foment de la cultura catalana en les diferents universitats es trobarà dins de "Programa d'ajuts a la docència". Així doncs a continuació s'examinaran varis aspectes de les subvencions dividint la informació segons aquestes línies per a poder aprofundir l'anàlisi dut a terme en la secció anterior.
En primer lloc, l'àrea al veure la primera gràfica mostrada al llarg d'aquest projecte, la qual mostra la diferència entre el nombre de subvencions demanades i finalment atorgades de forma anual (diferenciant entre concurrència i directes), va voler mostrar una informació similar però separadament per a cada línia. Aquesta informació només interessa per a les línies actuals i per tant només es mostraran les dades a partir del 2017.
En primer lloc es comprova que hi ha hagut 8 línies actives durant els darrers 5 anys. Tanmateix, només tres d'elles semblen importants, tenint en compte el nombre de sol·licituds de les que s'està parlant: "Mobilitat de professorat desde la universitat on exerceixen docència", "Mobilitat - incorporació" i sobretot "Programa d'ajuts a la docència". La següent línia amb un major nombre de sol·licituds demanades i atorgades ja és "Ajuts a professors" i el valor màxim és de només 14.
Així mateix, també s'observa com només les 3 línies mencionades inicialment mostren alguna diferència entre el nombre de sol·licitudes demanades i finalment atorgades. Finalment, es comprova que mentre les sol·licituds de "Programa d'ajuts a la docència" són principalment demanades a principi d'any (al mostrar valors bastant elevats de sol·licitudes per l'any 2022), les sol·licituds de "Mobilitat - incorporació" i "Ajuts a professors" són presentades més endavant en el temps (any).
A petició de l'àrea, els gràfics d'aquest tema (realitzats a la secció d'informació general) també es realitzaran de forma separada per a cada línia, a partir de l'any 2017, per a mostrar informació més detallada de l'actualitat.
Com mencionat anteriorment la gràfica mostra la mitjana de cada categoria d'import per subvenció atorgada per any i en aquest cas també per línia. Amb aquest es pot doncs analitzar quina línia es va considerar més important al llarg dels últims anys (a partir del 2017). Altre cop, al mostrar una evolució dels anys s’ha utilitzat un gràfic de línies. Deixa clar que aquest mostra a l’eix X els anys mentre l’eix Y codifica la mitjana per subvenció dels diferents imports (codificats amb el color).
A l’hora d’analitzar els gràfics es nota clarament que pràcticament tots els imports sol·licitats han estat exactament els mateixos que els finalment atorgats, a excepció de per les línies de “Programa d’ajuts a la docència”, “Mobilitat – incorporació” i “Mobilitat de professorat desde la universitat on exerceixen la docència”; en els últims dos cassos mostrant diferències només en els últims anys. També, s’observa que aquestes últimes dues línies mencionades són les que han rebut menys diners al llarg dels anys, trobant-se la seva mitjana anual superior als 435 i 520€ respectivament. A més a més, l’import atorgat no ha fet més que descendir al llarg dels anys.
La tercera línia que també mostra una mitjana d’import màxim atorgat d’aproximadament 500€ a l'any és la d’”Ajuts interuniversitaris”. Finalment, el “Programa de promoció de la recerca en estudis catalans” destaca precisament per ser la línia que mostra un import mitjà en un any més alt: 50.000€ l’any 2021. De fet, també és la línia que mostra un major guany d’importància ja que l’any 2020 només se li havia atorgat aproximadament 17.500€ en mitjana per subvenció.
Aquest conjunt de gràfiques mostra una informació molt similar a les gràfiques anteriors, però en aquest cas tal com sol·licitat per l’àrea s’ha mostrat l’import total (la suma de totes les subvencions) de les subvencions atorgades per any (a partir del 2017) a cada línia. Cal tenir en compte que en l’eix X només es mostren els anys durant els quals aquella línia ha atorgat sol·licituds podent ser doncs saltejats.
En aquest cas cal comentar com a fet més significatiu que el “Programa d’ajuts a la docència” és el que rep més diners al trobar-se la suma dels imports atorgats al voltant dels 1.500.000 €, un valor molt superior a les altres línies, al ser la següent que mostra un major valor el “Programa de promoció de la recerca en estudis catalans” amb 150.000€ en mitjana. Es necessari relacionar la informació obtinguda en els dos gràfics anteriors per a entendre aquesta relació. D'una banda era el “Programa de promoció de la recerca en estudis catalans” qui rebia més diners en mitjana per subvenció, tanmateix, el nombre màxim de sol·liciuds atorgades en un any dins d'aquest programa és de 5 mentre per al “Programa d’ajuts a la docència” és de 120.
Altrament, destacar que els diners atorgats a les línies de mobilitat es van veure altament afectats durant el 2020, ja no per temes de que l’IRL no volgués/pogués atorgar les subvencions, sinó perquè degut al COVID no hi podien haver mobilitats. Finalment, fer veure com tant les “Associacions de catalanística” com els “Càtedres i centres d’estudis”, tot i haver tornat l’any 2021 després de desaparèixer l’any 2017, ho han fet amb una força molt menor a l’haver disminuït la suma dels imports atorgats significativament (el qual ja es podia preveure a partir de les gràfiques anteriors).
Amb el conjunt de gràfiques observades en el primer apartat d'"Informació de les diferents línies" ja s'ha pogut notar que la línia "Programa d'ajuts a la docència" va ser la més popular de l'any 2017 al 2022 així com la que ha marcat el màxim nombre de subvencions rebudes en una any en la història del Llull dins les subvencions de llengua. Tanmateix, aquestes s'havien dissenyat per a detectar anomalies dins d'una línia en concret i examinar-les de forma separada. Així doncs, aquesta gràfica tot i que mostra exactament la mateixa informació del 2017 al 2022, al codificar-la de forma substancialment diferent permet comparar la popularitat d'aquestes al llarg dels anys.
A més a més, en aquest cas l'àrea va demanar de mostrar els valors de tots els anys. D'aquesta manera, amb aquesta nova visualització no només s'ha guanyat una nova manera d'observar les dades sinó també la informació referent als anys 2003-2016.
En primer lloc es nota com efectivament la línia de "Programa d'ajuts a la docència" ha estat la més popular des del 2005 tot i haver perdut importància de forma continuada a partir de l'any 2013. En segon lloc es detecta que hi ha varies línies que van ser tant poc sol·licitades que els punts referents a aquestes pràcticament ni es veuen, com podria ser el cas de "Projectes d'innovació pedagògica per a l'ensenyament del català". Finalment, se sap que les bases de les línies de mobilitat (Mobilitat - incorporació) i (Mobilitat de professorat desde la universitat on exerceixen docència) a partir del 2020 van ser més restrictives (més dures), el qual explica la disminució en el nombre de sol·licituds rebudes a partir d'aquest.
Addicionalment, s'ha volgut saber quin és el període de l'any on es reben més sol·licituds per a saber en quin mes els usuaris interns de l'IRL hauran de trobar-se més focalitzats en la tramitació de les sol·licituds en comptes de en el millorament o desenvolupament de nous projectes.
En aquest diagrama de bombolles s'indica els mesos en que s’ha sol·licitat les subvencions a l’eix horitzontal, les diferents línies a l’eix vertical i amb la grandària de les bombolles el nombre de sol·licituds. Així doncs, com major sigui el radi del cercle, major nombre de sol·licituds s’han presentat en aquell mes i per tant més feina hauran tingut els usuaris interns de l’IRL.
Tot i que es podria començar a analitzar de forma directe, un cop ensenyat el gràfic als usuaris de l’IRL, creuen que realitzar aquest mateix gràfic de només els últims 3 anys seria més beneficiós ja que reflectiria millor la realitat. Així doncs, a continuació es mostra el mateix gràfic però en aquest cas agafant dades de només els últims 3 anys.
En aquest cas es pot advertir clarament que el “Programa d’ajuts a la docència” rep la majoria de les seves sol·licituds el mes de març, tot i que és cert que és la línia que rep subvencions al llarg d’un període de l’any major. Així mateix, també es pot arribar a la conclusió que les subvencions de mobilitat comencen a entrar a partir del setembre mentre el mes d’octubre és on es realitzen la majoria.
Tanmateix, hi ha alguns punts que pràcticament no es veuen degut a la diferència de subvencions demanades que hi ha entre els diferents tipus. Així doncs, com que de fet aquesta informació ja s'ha analitzat anteriorment, tot seguit es normalitzaran els valors de cada línia, per a obtenir mides de punts visibles per a cada tipus d'elles.
Al realitzar aquest nou gràfic s'ha de tenir en compte que ja no es podrà saber quin és el mes amb més feina, degut a l'explicat anteriorment, la normalització dins de cada línia. Així doncs, abans de passar a la següent gràfica s'acabarà destacant el fet que el mes de març és el punt àlgit de feina (tot i trobar-se aquesta només concentrada en 1 línia), seguit per l'octubre i possteriorment el febrer i setembre.
Gràcies a aquesta nova visualització on el radi de les bombolles ja no indica el nombre de subvencions demandes per línia i mes en els últims 3 anys, sinó el percentatge de subvencions dins d’una mateixa línia presentades en aquell mes (tenint en compte les subvencions dels últims 3 anys); queden més clars els períodes de sol·licituds de cada línia. Es comprova que mentre els usuaris que realitzen les sol·licituds de “Càtedres i centres d’estudis” no s’esperen a sol·licitar-les a últim moment (al trobar-se repartides entre el juny i juliol al 50%), en el cas del “Programa de promoció de la recerca en estudis catalans”, els usuaris sí que s’esperen més ja que entren més sol·licituds el març i novembre que no pas el febrer i octubre.
Com comentat al principi de tot del projecte les subvencions de concurrència competitiva fan referència a sol·licituds que es presenten dins d'una convocatòria. Aquestes convocatòries són períodes d'entre 1 i 3 mesos durant els quals les persones físiques o empreses poden presentar les sol·licituds. A més a més, l'IRL depen de la línia convoca més d'una convocatòria a l'any. Aquestes diferents períodes per a presentar sol·licituds dins d'una línia concreta i any són anomenats terminis. Posteriorment, s'aprofundirà en aquest concepte a l'obtenir varies estadístiques centrades en aquests i per tant al llarg d'aquesta secció només es tractarà amb sol·licituds de concurrència, que són la minoria per al cas de l'àrea de llengua.
Amb aquesta visualització es pretén esbrinar si el fet que un termini es trobi més temps obert dona lloc a un major nombre de sol·licituds o viceversa.
Amb aquest gràfic es pretén saber si el fet d’augmentar el temps durant els quals es pot sol·licitar una subvenció, augmenta també el nombre de sol·licituds rebudes. Amb aquest objectiu, s’ha plotejat a l’eix X el nombre de dies que es troba obert el termini, en l’eix Y el nombre de sol·licituds rebudes i amb el color de la rodona la línia a la qual pertany. Cal tenir en compte que només les subvencions de concurrència tenen un període definit dins dels quals es poden demanar les subvencions i que per tant aquest gràfic només fa referència a les subvencions de concurrència.
Tanmateix, altre cop un cop ensenyat aquest gràfic als membres de l’àrea, han comentat que només els interessaria saber aquesta informació per a les línies de mobilitat, que són les úniques línies concurrents que s’ha realitzat aquests últims anys. Així doncs, a continuació s’ha realitzat el gràfic amb la informació demanada. El diagrama al reduir el nombre de línies mostrades amplia les dades d’allò que es desitja analitzar (eix X té menys rang).
En primer lloc, pel que fa a la línia de mobilitat de professorat es nota clarament que la hipòtesi no es compleix, és a dir, de fet com més temps s’ha tingut oberta una convocatòria menys sol·licituds s'han rebut.
En segon lloc, pel que fa a la mobilitat d’incorporació es veu estrany el punt mostrat als 180 dies. Després de parlar-ho amb l'àrea s'afirma que és un error de les dades no detectat fins al moment al quadrar totes les dates entre elles. Si es descarta doncs aquest punt i només es tenen en compte els valors dels altres dos terminis d'aquesta mateixa línia es pot manifestar que en aquest cas la hipòtesi mencionada al principi de la secció sí que es cumpleix.
Al llarg d'aquesta secció es preten treure estadístiques sobre les persones físiques o jurídiques que han realitzat les instàncies. En primer lloc s'examinaran característiques com la localització geogràfica o el sexe de totes elles en general mentre posteriorment s'aprofundirà al treure la mateixa informació de només aquelles persones objectes que han realitzat més peticions al llarg de la història del Llull per a saber quin és el públic més predilecte.
Amb aquest conjunt de gràfics (dos circulars i tres de barres) es pretén obtenir informació sobre les persones objectes, és a dir, les persones/entitats que sol·liciten les subvencions. En concret, tal com es veu en el gràfics circulars, s’ha analitzat tant el percentatge (indicat amb l’angle) de tipus de persones que sol·liciten les sol·licituds com el nombre de persones/entitats que volen obtenir més informació sobre l’IRL. D’una banda, es nota que més del 50% de persones que sol·liciten les subvencions són físiques (no empreses), mentre aproximadament el 35% no volen rebre més informació.
En segon lloc, si es focalitza l'atenció en els gràfics de barres, l’altura d’aquests indica el nombre d’usuaris o entitats que són catalans, espanyols o internacionals, el tipus d’identificació que utilitzen per a realitzar la sol·licitud i en el cas de persones físiques si són homes o dones. Aquestes tres variables s’han mostrat amb barres en comptes de amb un gràfic circular perquè poden prendre el valor nul i es volia evitar mostrar-lo en les gràfiques, el qual no es podria evitar amb un gràfic circular. A l’analitzar-los, s'adverteix que la majoria de sol·licituds provenen d’empreses/persones internacionals, seguits d’aprop pels catalans. D’altra banda, es nota que la majoria d’usuaris utilitzen el NIF per a identificar-se el qual fa pensar que la majoria d’empreses (utilitzen VAT) són internacionals mentre les persones físiques són catalanes. Finalment, tot i que és la variable menys indicada i per tant les estadístiques no són molt rellevants, es nota que les dones quadrupliquen i estan a punt de quintuplicar el nombre d’homes que sol·liciten subvencions.
A més a més, també s’ha volgut analitzar els països des dels quals es reben aquestes. Per a fer-ho, s’ha utilitzat altre cop un gràfic de barres on en l’eix X es mostren els diferents països, l’eix Y indica el nombre de sol·licituds, mentre el color la zona a la que pertany el país. Finalment el text indica el percentatge de sol·licituds que han estat atorgades dins de cada país.
Analitzant la gràfica de l’esquerra es veu a simple vista com Europa és la zona geogràfica amb un major nombre de sol·licituds així com també amb una major varietat de països des dels quals s’han sol·licitat. També, es comprova com Andorra no mostra un percentatge, el qual indica que no se li ha atorgat cap subvenció. Finalment, la gran diferència que hi ha entre Espanya i la resta de països, no deixa analitzar molt bé la quantitat de la resta de les localitats, raó per la qual el gràfic de la dreta mostra exactament la mateixa informació excloent Espanya. Abans de passar a analitzar aquest segon gràfic, fer notar que tot i que Espanya sigui el país amb un major nombre de sol·licituds, és el segon amb un percentatge d’atorgaments menor amb un 74%, només darrere de Eslovènia que mostra un 60% d’atorgaments.
Tot seguit, amb la gràfica de la dreta es pot veure més clarament com Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i els Estats Units d’Amèrica són els següents països amb un major nombre de sol·licituds, tot i que altre cop cap d’ells llueix un 100% d’atorgaments. Finalment, observar que Oceania i Àfrica són les zones geogràfiques amb menys sol·licituds, totes elles atorgades.
Als usuaris de l'àrea els va sorprendre veure tantes persones d'Espanya. Així doncs, van voler separar aquest gràfic per a persones físiques i jurídiques per a poder tenir una mica més d'informació:
No obstant això, al separar la informació no es pot arribar a una situació més clara pel que fa a les subvencions que provenen d’Espanya ja que tot i que és cert que existeixen més persones físiques espanyoles que empreses, n’existeixen pràcticament el mateix nombre. Tanmateix, el que sí que sorpren al dividir la informació és que mentre a les persones se’ls atorguen el 93% de sol·licituds, aquest nombre baixa fins el 52% en el cas de les empreses. També cal destacar que mentre en les persones físiques les sol·licituds es troben concentrades en els 6 grans països mencionats anteriorment; les sol·licituds realitzades per empreses es reparteixen més al llarg de varis països, apareixent també com a localitats amb varies sol·licituds Argentina, Hongria, Rússia i Polònia.
A l'inici d'aquesta secció s'ha comentat que després d'analitzar les característiques de les persones objectes de forma general s'aprofundiria a l'obtenir aquesta mateixa informació només per a les que han dut a terme un major nombre de peticions. Així doncs, tot seguit es mostraran quines han estat aquestes persones físiques o empreses amb major nombre d'instàncies demanades per a posteriorment dur a terme l'exploració d'aquestes.
Amb aquesta visualització es pretén saber quina és la persona objecte que ha mantingut una relació més fructífera i duradora al llarg dels anys tal com avisat anteriorment; així descobrir si és cert que si una persona rep alguna subvenció, facilita el fet que n'aconsegueixi més en anys posteriors. Amb aquests objectius, s’ha plotejat en l’eix X les persones objectes, en l’eix Y els anys, amb el color el nombre de sol·licituds realitzades per cada persona i any tal que com més fort el taronja, més sol·licituds rebudes. Finalment, amb el text s'ha mostrat el nombre de sol·licituds finalment atorgades dins les sol·licitades per any i persona. Cal tenir en compte que només s’ha inclòs les persones o entitats que han realitzat més de 10 sol·licituds al llarg dels anys.
A l’hora d’analitzar la visualització es veu clarament com la Universitat de Barcelona va ser l’entitat que va demanar més sol·licituds al llarg dels anys 2008 al 2012, seguida per escoles oficials d’idiomes de Barcelona. Notar també que no es mostren els noms complets de les persones/entitats perquè augmentaria de forma dràstica l’espai necessari per a mostrar la visualització sense aportar informació, ja que amb l’inici del nom de les entitats (que són les que mostren el nom tallat en la majoria d’ocasions), en pràcticament tots els cassos, ja se sap a quina es refereix.
També s'adverteix com existeixen múltiples entitats o persones que tot i trencar en algun any la relació amb el Llull, la continuen en anys posteriors, mostrant el continu desig de trobar-se relacionat/da amb aquesta organització. Manifestar que l’any 2022 no mostra nombres perquè en el moment en que es van extreure les dades s’havien començat a sol·licitar les subvencions, però no a atorgar. Finalment expressar que existeixen molt pocs quadrats taronges sense un nombre a sobre, el qual vol dir que dins de l’àrea de llengua, si sol·licites una subvenció i se t’atorga, tens una gran probabilitat de rebre una subvenció en anys posteriors, declaració només trencada de forma clara per l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona.
Tot seguit, s’ha volgut mostrar informació de les persones objectes que es mostren en aquest gràfic, al ser el públic més predilecte:
Com a fets més destacables respecte a l’anàlisi de la persona objecte de forma global es nota com el nombre d’empreses és ara major que el 50%, canviant d’aquesta manera respecte al global on només conformaven un 40%. També es manifesta que el percentatge de persones que volen conèixer informació de l’IRL augmenta. Aquest fet que indica que voler conèixer novetats pot dur a tenir més oportunitats a l’hora de sol·licitar i per tant rebre subvencions.
Mirant en aquest cas la segona fila de gràfics, també es pot veure com el nombre de persones catalanes i internacionals és pràcticament el mateix, el qual indica que tot i que hi ha més persones objectes catalanes que demanen sol·licituds, aquestes ho fan amb menor insistència que les internacionals. Finalment, Espanya continua sent el país amb major nombre de sol·licituds, però en aquest cas es troba més d’aporp seguit per Alemanya, mentre el Regne Unit, Itàlia, França i EUA tot i ser el següents amb major nombre es troben a una distància prudencial.
Finalment, els usuaris de l'àrea de llengua i universitats han volgut analitzar l'evolució de les relacions de les diferents universitats i centres que ensenyen el català arreu del món amb l'IRL. Tanmateix, aquestes relacions no sempre impliquen un interncanvi de diners (subvencions), raó per la qual, s'ha hagut de treballar amb un conjunt de dades diferent. Aquest, al codificar relacions pot contenir més universitats que les vistes en el conjunt de dades anterior.
Primer de tot, es codificaran el nombre d’universitats i centres amb els que l'IRL ha tingut relació al llarg dels anys el qual és diferent del nombre de subvencions atorgades, perquè 1 universitat pot haver rebut més d’1 subvenció, així com no rebren cap.
Per a mostrar el propòsit mencionat anteriorment s’ha utilitzat un gràfic de barres sobreposat amb un gràfic de línies. Tots dos codifiquen amb l’eix horitzontal els anys mentre amb l’eix vertical es mostra el nombre d’universitats i centres. D’altra banda, mentre el gràfic de línies mostra el nombre d’universitats i centres total al llarg dels anys per a mostrar l’evolució temporal, independentment del tipus; amb el gràfic de barres s’indica el tipus de centre amb el color.
Començant el 2002 es nota com inicialment l’IRL només tractava amb centres no universitaris tot i que això va canviar ràpidament a partir del 2003 any a partir del qual els centres universitaris de fet van començar a ser més comuns que els no universitaris. A continuació, es veu clarament com el 2007 hi va haver un gran augment de centres universitaris i no universitaris així com la introducció de les primeres associacions de catalanística. Al semblar altament suspitòs aquest augment es va comentar amb l'àrea, però van declarar que no existeix cap raó important o concluent per a que això siguí així, que simplement es van firmar més contractes. A partir d’aleshores, l’augment va ser gradual i poc significatiu, tot i que s’ha de remarcar que en cap moment ha deixat de créixer.
A part de saber el nombre d’universitats i centres amb que l’IRL ha tractat al llarg dels anys, també es volia saber si aquest creixement s’ha anat donant de forma similar en totes les zones geogràfiques.
Amb aquest objectiu, es va realitzar un gràfic de bombolles on l’eix Y en aquest cas passa a indicar les zones geogràfiques (també codificades amb el color), mentre el diàmetre de les bombolles indica el nombre de relacions.
A l’observar la visualització es veu clarament com totes elles creixen de forma significativa a partir del 2007 el qual ja s'esperava degut a la visualització anterior. En segon lloc, es nota com Europa és la zona més repetida seguida d’Amèrica del Nord i posteriorment Amèrica del Sud. Finalment, Oceania i sobretot Àfrica són les zones amb menys relacions a nivell d’universitats i centres que ensenyen el català.
A més a més, es va voler saber si la distribució d’aquestes rodones canviava en funció del tipus de centre raó per la qual a continuació es poden observar tres gràfics iguals amb la informació separada:
A l’observar la primera gràfica no sorprèn veure que les entitats pertanyen a tant poques zones, ja que s'està parlant d’un nombre molt reduït d’entitats al ser les associacions de catalanística el tipus menys repetit. Tanmateix, sí que desconcerta veure que no n’existeix cap d’Amèrica del Sud, al ser una de les tres principals zones geogràfiques amb que es relaciona el Llull.
En segon lloc, al centrar la vista en la segona i tercera gràfica es nota que la majoria d’universitats amb que es tracta són Europees de forma molt destacada, seguides per Amèrica del Nord; mentre els centres de tipus no universitari es reparteixen més equitativament al llarg de les tres principals zones.
Tot seguit, es va voler augmentar la precisió de la localització, raó per la qual es va realitzar un gràfic molt similar als mostrats anteriorment amb la única diferència que en aquest cas l’eix Y en comptes de mostrar les zones geogràfiques mostra els països.
En aquest cas com a fet més significatiu cal destacar que Argentina va ser el país amb qui més es relacionava l’IRL al principi. De fet, la seva presència tot i augmentar lleugerament l’any 2007, com en tots els cassos, s’ha mantingut bastant constant al llarg dels anys. En segon lloc, s'adverteix que Espanya va perdre un nombre significatiu de relacions l’any 2004 respecte el 2003, les quals no es van acabar de recuperar del tot fins el 2006-2007. A més a més, no és el país amb més relacions a diferència d’anteriorment, on s'havia vist que en tots els cassos era el país amb major nombre de sol·licituds.
A continuació, destacar els països Alemanya, EUA, França, Itàlia i el Regne Unit, ja que són els que altre cop mostren un major nombre de relacions, sent EUA i Alemanya els líders d’aquesta categoria. Gràcies a aquest gràfic, es pot arribar a la conclusió que Europa és la zona geogràfica amb un major nombre de relacions principalment gràcies a la gran diversificació de centres localitzats en diferents països.
Amb aquesta nova visualització s’ha volgut mostrar els subtipus de cada centre i universitat així com el percentatge amb que aquests es donen. S’ha utilitzat doncs l’eix horitzontal per a mostrar els percentatges, el vertical pels diferents tipus i el color pels subtipus.
A primera vista les associacions de catalanística destaquen per tenir 1 sol subtipus, mentre els centres universitaris i no universitaris en tenen 3. Tots dos mostren 1 subtipus minoritari, el “Centre d’estudis” i l’”Altres”, respectivament. Finalment, el “CCE” és el subtipus més repetit dins dels centres no universitaris mentre “Altre universitat” és el més repetit dins dels centres universitaris, en aquest segon cas amb menor distància respecte el segon subtipus més comú “Lectorat".
A continuació, s'ha volgut obtenir informació més precisa en el cas dels centres universitaris i no universitaris al mostrar aquests més d'un subtipus:
Aquests gràfics de línies ens mostren de forma exacte el nombre de centres que pertanyia a cada subtipus al llarg dels anys. Com a fet més destacable s’observa que els subtipus dels centres no universitaris són constants al llarg dels temps (o com a mínim a partir del 2009 per complet), mentre les universitats canvien amb major freqüència arribant a invertir l’any 2011 la freqüència amb que es donen els subtipus “Altres universitat” i “Lectorat”.
A més a més, així com un centre no universitari no pot canviar de subtipus al llarg dels anys, se sap que els centres universitaris sí que ho poden fer. A continuació, es mostrarà doncs quantes universitats han canviat de subtipus al llarg dels anys:
A l'utilitzar l'eix X per a indicar el nombre d'universitats i l'eix Y per a indicar el nombre de subtipus diferents que ha tingut una universitat aquest gràfic de barres mostra clarament que la majoria de les universitats (170 aproximadament), només han pertangut a 1 subtipus, ja sigui "Altres universitat" o "Lectorat", mentre una petitíssima minoria han mostrat en algun moment de la relació els 3 subtipus diferents.
Se sap que si han pertangut a 1 única subcategoria no ha estat a "Centres d'estudi", perquè aquesta categoria només s'ha mostrat en tres universitats en un període de temps de màxim 7 anys com vist a continuació:
Gràcies a aquest mapa de calor que mostra les universitats en l’eix X, els anys a l’eix Y i els diferents subtipus que pren el tipus universitat amb un color diferent, es pot veure que hi ha una universitat que ha arribat a canviar fins a 5 cops de subtipus (la Universitat de Tehran). No obstant això, el més normal és canviar entre dos i tres cops.
Aquesta visualització mostra les universitats i centres amb menys anys de relació (eix Y), així com la zona geogràfica a la que pertanyen (color). Amb l’objectiu de reduir la dimensió de la gràfica i mostrar realment només els resultats més significatius, s’ha mostrat només aquells que tenen més de 18 anys de relació. Es comprova doncs que els màxim anys de relació que es poden tenir són 20, el qual implicaria haver estat relacionat des del 2002 (any en que l’IRL va començar a relacionar-se amb universitats i centres) al 2022, és a dir, tots els anys possibles.
També, cal mencionar que tot i ser Àsia una de les zones amb menys relacions, el rang durant el qual s’ha relacionat és el màxim possible. Un fet curiós també relacionat amb les zones geogràfiques és que només 8 centres europeus es mostren en aquesta gràfica mentre 13 són d’Amèrica del Sud. Finalment destacar la Universitat de Roma III per a ser la única universitat que es mostra dins del gràfic d'"Universitats i centres amb més anys de relació".
Ja per acabar s’indicarà amb un altre gràfic de línies el nombre exacte de relacions aconseguides per any per a comprovar si realment encara que ho faci en menor mesura l’IRL continua guanyant popularitat i per tant augmentant el nombre de lligams amb nous centres any rere any.
Com a fet més destacable cal mencionar el pic que es nota a l’any 2007 ja esperat tenint en compte la primera visualització realitzada d'aquest tema. L’any 2004 també mostra un gran pic degut a que eren els inicis i en aquest any és quan l’organització es va començar a fer realment popular tot i disminuir momentàniament l’ascens de lligams el 2005 i 2006. Finalment, els últims anys es nota clarament com tot i que continua any rere any aconseguint noves relacions, cada cop ho fa amb menor mesura indicant doncs que o bé ja es troba relacionat amb tothom amb qui es podia relacionar, que està disminuint la popularitat o que la publicitat realitzada per a aquesta tema en concret no és la correcte.